12 de març del 2013

SAU 1963


Aquest any s'acompleix el 50 aniversari de la inundació de la vall de Sau.
                                                

En canvi, el campanar romànic de St Romà està a punt de fer 1.000 anys. Es diu que pot desplomar-se en qualsevol moment, però per ara es manté ben dret i per molt ple que estigui el pantà sempre ens atrau la seva punxa. No hi ha dubte que sense la punta del campanar Sau perdria el seu pol magnètic.


En Quirze Parés, nascut a St Boi de Llobregat però més conegut dins l'àmbit del Collsacabra per la seva labor entusiasta de divulgar aquest territori, mantenia alhora una decidida afició pel cinema amateur que el va portar va unir els seus gustos filmant alguns documentals que avui es guarden a l'Arxiu Comarcal d'Osona. 
Entre aquests vells films n'hi ha un sobre la Riera de les Gorgues i un altre que, amb 52 minuts de durada, descriu amb tot detall el curs del riu Ter des de Roda fins el seu pas per Sau. Ens mostra la transformació que va experimentar aquesta vall amb la construcció de la presa i la desaparició final del poble sota l'aigua, recollint imatges que abasten gairebé una dècada entre l'abans i el després de la inundació.


Possiblement és el millor document que queda per explicar-nos el canvi radical de paisatge que va significar aquell procés. Malgrat que cal ser indulgent amb el so i les imatges, castigades pel pas del temps, cal reconèixer que el seu valor és indiscutible.
Aquí teniu un tros de 3 minuts, amb el so de la pròpia veu d'en Q. Parés que hi dona el punt de dramatisme :


No solament va rebre el poble. Al llarg del Ter hi va haver unes quantes edificacions que també van quedar afectades, per exemple les colònies cotoneres de Salou i Còdol Dret, a Roda i Masies de Roda. De la primera en podeu veure aquí una imatge recent de la seva carcassa abandonada i una escena del documental on apareix amb l'aigua fins a la cintura.


Tot seguit imatges de Còdol Dret, tretes del documental, de com era abans i com va quedar durant la inundació. Després una foto de fa tres dies:


Uns anys després de la inundació, en un moment que el nivell era baix, es va desmuntar pedra a pedra la capella romànica de St Vicenç de Verders, que havia quedat anegada i es va trasplantar al bosc de Can Déu, àrea pulmó de Sabadell, on la podem contemplar actualment.
Entre els elements que apareixen a la pel·lícula no hi pot faltar el pont sobre el Ter, també d'origen romànic i d'esvelta silueta. S'havia tardat 13 anys en construir la presa, però encara hi va haver qui va treballar els camps fins el darrer moment, com en Xavier Sallent, que només va abandonar-los quan va veure que el seu carro havia de passar enmig de l'aigua que ja cobria els extrems del pont. 


A continuació un altre tros curtet de la filmació:



En el seu inici l'embassament va atreure molta gent pel que fa a l'esbarjo i els esports d'aigua. En el film es mostren piragües, barques a motor o a vela i sobretot gent fent esquí aquàtic. Fins i tot hi va haver durant un temps una embarcació amb nom de bandoler, el Fadrí de Sau, que passejava turistes, com les de la costa.




Aquesta és l'antiga casa del Bac, situada on més tard, l'any 1972, s'inaugurava el Parador de Vic-Sau i l'any 1978 els parlamentaris catalans s'hi reunien per redactar l'avantprojecte de l'anomenat Estatut de Sau.







Proper al parador tenim un indret atractiu per sí sol, el monestir de Casserres, del s XI. En aquest cas i sortosament el canvi que ha experimentat ha estat per bé. Casserres ha passat de l'abandó més lamentable a ser un focus turístic. La senzillesa i austeritat del conjunt es deu en bona mesura a que no ha patit, deixant de banda les recents restauracions, canvis arquitectònics d'importància. El claustre porxat és el més antic que es conserva a Catalunya.



Actualment les activitats aquàtiques es mantenen però ja no estan tan de moda, el pantà atrau més curiosos quan el campanar és protagonista televisiu de l'espai del temps, com indicador del nivell de la sequera que ens assetja periòdicament. Però no tot és sequera, bona part de l'eixutesa del pantà té a veure amb la quantitat d'aigua que engoleixen les ciutats. 
Malgrat tot, el campanar de St Romà, amb 1.000 anys a l'esquena, va superant totes les sotragades i allà resta plantat, irreductible
I que duri.